Reverberació i Efectes
Per entendre la Reverberació, el Delay i altres efectes sonors, hem de conèixer el funcionament de la nostre oïda i com aquesta discrimina i analitza el sons en funció de la posició d’aquests sons en un espai acústic.
Quan escoltem un so,-apart dels qualificatius més elementals d’amplitud, freqüència i contingut harmònic, – escoltem altres components del so:
– uns components ens posicionen el so a l’esquerra o dreta, a dalt o a baix, al darrera ò al davant.
– els altres components ens dimensionen l’espai on es reprodueix així com la seva construcció.
L’oïda esta formada per dos receptors o oïdes, que degut a la seva posició, son capaços d’analitzar el so que arriba a una oïda o a l’altre i poder determinar la procedència d’un so. En el capítol «Acústica» d’aquesta web s’explica amb més profunditat com analitzem el sons que ens arriben a una i a un altre oïda, i com desprès podem identificar la procedència. Bàsicament les oïdes dreta i esquerra, analitzen el so en funció del volum o sonoritat que arriba a cada oïda; i tanmateix analitzen la diferència de temps d’arribada del so a una oïda respecte l’altre, degut a la distància entre oïdes. Amb aquests dos paràmetres coneixem la procedència del so i en quina forma i tipus d’espai acústic ens trobem.
Anomenem Reverberació al so que reflectit en les parets, sostre, i terra d’una sala que ens defineix en quin tipus i mida d’espai ens trobem.
Sense un espai acústic no tenim reverberació. En una sala anecoica o en el cim d’una muntanya no hi ha so reflectit i per tant no hi ha reverberació. En un espai acústic, la reverberació natural ens genera un so, que a mes a mes del so directe procedent de la font de so, escoltem el so que ens arriba reflectit per les parets, sostre, i terra de la sala.
Els tres components bàsics de la Reverberació son:
– Les Primeres Reflexions: També anomenats amb diferents noms segons els aparells de reverberació artificial : Preechos, PreDelay, Early Reflections
– La Reverberació
-Els Ecos
El so reflectit a les Early Reflections, varia en temps d’arribada, volum, freqüència i contingut harmònic. Les variacions de contingut són tan amplies que és fa difícil emular al 100% una reverberació natural amb un algoritme de Plugin. Les Early Reflections no acostumbren a ser superiors a 50 mS.
El mite de les Early Reflections:
La importància de les Early Reflections a la Reverberació s’ha acceptat com un fet indiscutible. És un mite. Molt més que un mite de Early Reflections, és el resultat dels intent d’emular el so de discretes reflexions de so des del terra, escenari, i sostre d’una sala real (Hall). Aquests sonen raonablement be en teoria, però en la nostre experiència els pre-ecos resultants són molt diferents que les Early Reflections d’una sala real (Hall) i al la gravació de música sovint és millor fer-ho sense ells. – Manual de la Reverberació Digital Lexicon 480L –
En una sala reverberant quan deixem d’emetre un so seguim escoltant ones sonores -produïdes per múltiples reflexiones del so a les parets terra i sortre, que es van atenuant amb el temps. Aquest so que genera la propia sala l’anomenem Reverbveració.
Les Primeres Reflexions o Early Reflections, tanmateix formen part de la Reverberació . El temps de reverberació RT es mesura en fraccions de Segons, i és el temps que triga el so emès en un recinte reverberant, des de que la font sonora deixa de emetre so, fins a disminuir el so reverberant en 60 dB.
Els orígens de les primeres reverberacions artificials estan en el fet que degut a la presa de so amb micròfons el mes propera possible de la font de so ( necessària per evitar sorolls i sonoritats no desitjades d’altres instruments) , es perdia l’acústica d’un auditori, o es generava un so massa present que no era gaire similar al so del auditori, i aquesta so resultant era poc apreciat.
A les primeres gravacions de música amb instruments acústics i en un auditori, al mateix temps que es posaven micròfons als instruments i veus,, també es posaven micròfons d’esquena al escenari i a varies posicions per tal de captar la reverberació natural de la sala i afegir aquest so a la mescla d’instruments i veu. Les gravacions amb altres micròfons que captessin només el so que ve del fons de la sala eren complexes tanmateix. Posteriorment a les gravacions musicals en un Estudi de Gravació es varen crear les primeres reverberacions artificials.
Les primeres reverberacions artificials consistien amb una sala estreta, allargada i reverberant, on es reproduïa el so en un altaveu i un micròfon captava el so a certa distancia. Com mes s’allunyava el micròfon del altaveu mes llarga era la reverberació produida per la sala, i que després es mesclava amb el so original.
Posteriorment es varen dissenyar grans caixes amb plaques vibrants i les reverberacions de molles vibrants que varen donar com a resultat a reverberacions anomenades Plate Reverb i Spring Reverb.
En altres casos també es creava reverberació amb un aparell de cinta magnetofònica amb bucle, que gravava reproduïa mes tard i realimentava amb diferents capçals magnetofònics el so, per tal de recrear efectes de so de Reverberació.
Quan escoltem, i ho fem amb els ulls tancats sense veure on és la font sonora, les nostres oïdes i la nostre ment poden definir la posició on es troba el so i analitzar-ne el contingut, i també podem saber amb molta precisió com és l’espai o sala on ens trobem.
A les mescles de so que fa un Dissenyador de so, s’utilitzen generadors d’Efectes electrònics ( Reverberacions i Multi Efectes FX ) per emular i crear altres sonoritats que durant la gravació del so no teníem, i que afegeixen una millor sonoritat i Efectes Especials FX afegits.
Amb les Reverberacions i Multi Efectes, es creen formes de so per:
–imitar el so d’un tipus d’espai o sala de forma artificial
–per crear altres efectes sonors artificials que no busquen imitar un tipus de so natural (so en una catedral, en un Hall, oficina, etc.) sinó, que busquen com en un sintetitzador crear noves sonoritats. A les mescla de so s’utilitzen una o ambdues formes, o ninguna si no és considera necessari.
Si sonoritzem una Orquestra de Música Clàssica amb altaveus en una sala o recinte; i després afegim una reverberació emulant un bon Auditori de reconeguda acústica; aquesta reverberació afegida es sumarà a la que es genera a la sala quan reproduïm el so amb altaveus, i ens pot crear efectes no desitjats i difícils de controlar, ja que tindrem la reverberació que hem afegit de forma artificial i la reverberació generada per el sistema d’altaveus i el auditori.
En altres sonoritzacions amb grans recintes o sales amb sistemes d’altaveus Public Adress, la reverberació és molt delicada d’ajustar, ja que comptem amb totes les reverberacions naturals del recinte o sala, que es sumen a la reverberació artificial que afegim a la mescla. Degut a que interactuen les reverberaciones natural i artificial entre elles, s’utilitzen de forma més limitada. El tipus de Reverberació que escollim, depèn molt del sistema (TV, equip HI-FI, Auditori, Sala) on es reproduirà el so. És així que en algunes mescles musicals i produccions AV, es fan diferents Masters de Mescles de so d’una cançó o producción audiovisual, per ser reproduïdes cadascuna a diferents plataformes (Viníl, Streaming, Sales de cinema, Home Cine).
La mescla de la Banda Sonora d’una pel·lícula, es fa en un Estudi amb acústica similar a una sala de cinema. Si després aquesta mateixa Banda Sonora l’escoltem a casa amb un equip HI-FI, no ens sonarà amb la mateixa quantitat de reverberació degut als espais acústics diferents. Per aquest motiu existeixen diferents mescles de so, a la mayoría de películas, asociadas a diferents sistemas de reproducció. Tanmateix en alguns equipaments Àudio Vídeo AV domèstics, hi han opcions d’emular el so de la sala de cinema o altres auditoris.
Per tal de que ens soni de forma similar a un cinema, hem de tenir a casa una sala amb característiques acústiques similars a un cinema.
La evolució de la qualitat del so digital, i els diferents formats de so ( Estèreo, 5.1, Immersiu ), fan que avui dia conèixer les unitats de Reverberació i els Multi-Efectes, sigui una condició molt imprescindible per crear una mescla atractiva.
Com més altaveus o canals te un sistema reproductor, més complexa serà la mescla de so i més possible que ens generi efectes indesitjats. Cada element o canal dret esquerra o de darrera, individualment poden sonar bé, però quan els fem actuar uns amb els altres en un sistema Dolby 5.1 per exemple, podem tenir alguns problemes de fase i que no sonin tan bé degut a les d’interaccions del so d’uns altaveus amb els altres .
L’objectiu -en general – d’una mescla de so, és impressionar i crear sensacions, amb la forma que es vulgui, però no crear dubtes.
De forma similar ens passa a les mescles de so si intentem mesclar un grup musical escoltant només cada so individualment. Si estem equalitzant, comprimint i expandint el so d’un canal, i només escoltem el so d’aquest canal de so o instrument, correm el risc, més que segur, que la mescla general ens quedi poc atractiva. Les mescles de so, es fan sobretot escoltant la mescla de tots els canals alhora o agrupats en seccions. A la majoria de casos a les mescles musicals també cal reajustar alguns canals de so individualment (amb EQ i COMP i REVERB ) perque no quedin enmascarats o canviats quan fem la mescla final .
A la pràctica de mescles televisives i musicals les reverberacions i efectes són un procés molt creatiu i delicat, degut a que interactuen diferents elements, però que contribueix molt i és imprescindible per crear una bona sonoritat a la mescla sonora.
En alguns programes de debat o tertúlies televisives, on potser es crida massa, equalitzar i comprimir és insuficient, i allunyar el so amb unes «unes primeres reflexions amb reverberació de menys de 0’4 seg» pot en alguns casos suavitzar un so excessivament cridat i peresent. Tanmateix en veus en OFF pre-gravades o en directe al inici d’un programa televisiu, és habitual posar reverberació per no tenir un so massa proper I present I emular un so més d’un auditori gran.
Les reverberacions i Efectes, són una eina en tots els casos on es mesclen sons, i són gairebé tant imprescindible com la Equalització o la Compressió.
En el art del doblatge és habitual notar molt diferents qualitats de so. En alguns doblatges de poc pressupost podem escoltar que les veus dels protagonistes sonen igual durant tota la pel·lícula sense tenir en compte la localització de l’escena. En un bon doblatge s’utilitzaran diferents efectes a les veus perquè siguin més adients amb la imatge de l’escena.
La mescla de so d’efectes i reverberació és crític ja que aquest ajust també dependrà del nivell d’escolta. Els sons més fluixos o menys sonors d’una mescla sonora, són els que primer podem perdre emmascarats per altres sons molt més sonors, quan s’escolta la mescla al nivel correcta, i abans hem fet la mescla a un nivel sonor molt superior al recomenat. . Les corbes d’igual sonoritat Fletcher- Munson ens ratifiquen aquest efecte. (Capítol «El so i com l’escoltem»)
A les mescles que es fan a TV o estudi de gravació es fonamental tenir diferents monitors d’àudio ( grans i petits, si pot ser ) per poder saber amb més similitud, com ho escoltaran els oients. Hi han dissenyadors de que la darrera prova de mescla musical o de pel·lícula, la fan amb un radio-cassette o reproductor similar.
En el cas de les mescles televisives sempre comptem amb dos tipus de monitors, grans i petits, i a mes a mes en programes en directe amb un aparell de TV per poder comprovar com sonen les mescles en un aparell de TV domèstic.
Les Reverberacions artificials digitals, ja sigui en PLUGIN o en aparell físic contenen Algoritmes . L’algoritme és una quantitat d’instruccions que diuen als microprocessadors com ha de processar el senyal de so. Generalment aquests algoritmes estan gravats en chips de memòria ROM. Cada reverberació pot portar un o varis microprocessadors que realitzen diferents funcions .
Cada Algoritme o memòria Preset, conté uns Paràmetres que podem editar per generar sonoritats més properes al so que busquem. Un Programa és el grup específic de paràmetres gravats permanentment en una reverberació. Quan es creen grups de nous paràmetres a partir d’un Programa, es poden fer nous Registres, que es poden crear, memoritzar i re-anomenar a les memòries lliures dels aparells. Un Bank és la col·lecció de varis programes o registres similars. Per mitjà de les Page ens movem a l’hora d’editar un programa,.
El control WET i DRY serveix per mesclar el so original i la reverberació des de la unitat de reverberació; quan posem amb WET només seria el so reverberat i amb DRY seria un BYPASS del so que entra i surt de la reverberació. Per realitzar un control més efectiu s’acostuma a treballar en WET i mesclar el so directe i la reverberació amb diferents canals de la taula de so.
Els elements de Control Mode són utilitats que no formen part directe del algoritme,
(Sampling Rate, tecles de control remot, nom, funció, etc.).
Moltes Reverberacions digitals tenen dues parts iguals, canal esquerra i dret, que poden treballar en sèrie o cascada, en estèreo, doble mono o senzilla.
Quan es fan servir entrades i sortides digitals en aparells de reverberació digital, com en qualsevol aparell digital, s’ha de configurar que el Word Clock estigui en External per tal d’obtenir un bon funcionament.
Tipus principals i bàsics de Reverberació:
Hall:
És un tipus de reverberació que te la missió de emular la acústica d’una gran sala de concerts. Possiblement és la reverberació de tipus més natural. Afegeix espai i grandiositat. Te pocs o cap Initial Delay ( Early Reflections), a la part final de la reverberació es van fent més notoris. Per eliminar o reduir les Early Reflections s’ajusta amb el Pre-Delay. Com més llarg sigui el temps de Pre-Delay, menys Early Refelctions.
A les reverberacions Hall , aquest valor acostuma a ser entre 25-35 ms. Un Pre-Delay superior a 40 ms. no és recomanable per aquest tipus de reverberació.
Si volem imitar una sala Hall Jazz més petita aquest valor serà 0, ja que volem tenir mes Early Reflections.
El temps de Reverberació RT o DECAY en una reverberació de tipus Hall, va de 1,2 a 4 segons. En els Programes podem trobar Large Hall, Medium Hall, Small Hall i altres HALL
A les reverberacions, podem ajustar paràmetres relatius a la RT global, i la forma tipus i mida ( SHAPE, SPREAD, SIZE) de la sala que volem imitar.
En alguns casos els Plugin mostren en gràfiques les formes textures i mides de la sala que hem seleccionat en els paràmetres.
Room:
Podem dir que és similar al Hall però amb un espai molt més petit i amb més color sonor. S’utilitza en alguns programes de TV, música POP, música Clàssica en algunes ocasions de formacions musicals petites, i vídeo produccions.
La RT està entre 0.3 i 1 seg i al ser imitant una sala petita el Pre-Delay acostuma a ser 0 o 10 mSeg. Com a Room tenim tanmateix Large, Meddium, i Small, Jazz, Wood, etc.
Hem de tenir en compte que si augmentem el Pre-Delay i reduïm el RT ens podem quedar gairebé sense reverberació.
Plates:
El so dels programes Plate intenta mimetitzar el so de la reverberació de plaques metàl·liques amb un alt nivell de difusió i una brillantor i color sonor. Forma part de la música quan es vol suavitzar el so, i fer més ampli el so inicial. Tanmateix és amplament utilitzat en la majoría de música POP. La RT acostuma a estar entre 0.6 i 2 seg, i el Pre-Delay acostuma a ser 0 excepte casos puntuals.
Delay:
El retard del so o Delay acostuma a regular-se entre micro segons i 1,5 segons. Al tenir dos canals (dret i esquerra) es poden posar en sèrie i panoramitzar a dreta i esquerra per crear efectes de panorama.
Amb el efecte Delay es crea una veu més clara i amplia sense augmentar el volum. Els valors recomanables no excedeixen dels 50 ms. Utilitzar diferents Delay entre canal dret i esquerra pot variar entre ells 15 mS.
Els Delay de repetició musicals són relatius a l Tempo o BPM d’una cançó. La funció TAP d’una reverberació digital (polsant el botó al compàs de la música), ens proporcionarà el Tempo de la cançó I que el so que generi la reverberació artificial sigui més adient .
Quan es posen Delays en algunes veus o instruments, en aquests efecte de Delay és necessari en molts casos afegir-hi filtres LPF i HPF que només deixen passar un ample de banda d’entre 250 HZ i 2-4 Khz.
Diferents tipus de reverberació: Soundcloud.com
Echo:
Quan utilitzem el Echo estem parlant de més de 50 mseg de retard que és on, a partir d’aquest retard que el so el percebem com a dos o més sons separats o repetits. És el efecte que escoltem a grans valls amb parets altes on es reflexa el so i ens torna a nosaltres com responent al so original.
Quan s’utilitza com efecte sonor musical, en general cal que aquest sigui sincrònic amb el compàs musical.
Gate Reverb:
La combinació de una reverberació per exemple Hall, que acostuma a ser massa llarga i empasta la mescla, es pot combinar amb un efecte de Gate que redueix la part més llarga de la reverberació sense modificar la primera part . Aquest efecte de Gate Reverb forma part dels Presets. Podem ajustar el Gate com si féssim un «ràpid fade» a la part final de la reverberació. En la caixa d’una bateria, o Snare, s’utilitza en moltes ocasions.
Reverse :
És el efecte produït fruit de reproduir una reverberació de forma inversa o revers. Molt poca reverberació al inici i molta més reverberació a la part final. És com si apugéssim el fader al final de cada reverberació com fent un efecte invers a la Reverb Gate. És un efecte creatiu que s’utilitza en casos concrets en guitarres elèctriques o teclats i en veus a les mescles musicals.
Els paràmetres Shape i Spread permeten dissenyar gràfiques de forma o Contorn i Propagació. La Reverberació Reverse en que el nivell de reverberació en comptes d’anar a menys varia el nivell i propagació amunt i avall , és un exemple entre d’altres.
Altres efectes reconeguts poden ser Pitch Change, Chamber Reverb, Doopler Reverb, i molts altres que amb combinació entre ells, amb filtres, realimentació i portes de soroll que modulin un amb un altre, possibiliten infinits efectes creatius. El mon dels efectes al igual que el dels sintetitzadors, és un mon de creació sonora que requereix conèixer tanmateix la sensibilitat humana respecte dels sons, i un sentit artístic que sigui reconegut per els oients.
