Equalització
Part 1
La equalització forma part de la etapa més bàsica del control del so però no per això és la més senzilla. Els equalitzadors són processadors modificadors del espectre del senyal d’àudio.
Els equalitzadors poden ser utilitzats per augmentar freqüències que ens aportin major intel·ligibilitat a la veu, o per reduir ressonàncies d’un instrument o una sala; també poden ser utilitzats per ressaltar o modificar de forma creativa les freqüències d’un instrument, o en una mescla de so on volem donar un caràcter i un tipus de so diferents.
There is a significant amount of art in the use of equalization, whether for a loudspeaker system or a recording, and an engineer must rely on what is being heard to make decisions about this application.
«Audio Production and Critical Listening» by Jason Corey. p27
Hi ha una gran quantitat d’art en la utilització de la equalització, sigui un sistema d’altaveus o en una gravació, i un enginyer ha de confiar en el que s’escolta per després prendre decisions sobre aquesta aplicació.
La equalització te el objectiu de variar l’espectre de freqüències d’un so o mescla de so. El nostre criteri i el nostre art en el disseny de so, són els que ens condueixen a equalitzar d’una o altre manera.
El nom «equalitzador» prové d’un guany fix i ponderat com a resposta a las forma de treball de les xarxes de comunicació per tal de compensar les perdues a les líneas de transmissió entre un sistema de comunicació i un altre.
Des de que va sorgir el terme equalitzador, també varen sorgir fa uns quants anys, opinions contraries a utilitzar-lo a les taules de mescla. El motiu era que la tasca del enginyer era produir un so natural i com que hi havien micròfons d’alta gama de cinta amb resposta plana, la equalització no era necesaria, i aixó anava en contra del objectiu del objectiu buscat de tenir una resposta el mes plana posible en els micròfons. Aquestes teories es varen enfonsar amb el sorgiment dels transistors, la música pop i la creació de estudis independents en els que els enginyers més lligats a la interpretació varen experimentar amb noves sonoritats.
The signal is equalized to suit the standards of the moment, and this may change at the very next moment, according the taste of the listener.
«The Recording Studio Handbook» by John M. Woram p 207
El senyal és equalitzat per complir amb els estàndards del moment compensant les deficiències tècniques dels sistemes de gravació, però aixó pot canviar a cada moment d’acord amb el gust del enginyer i oient.
Quan realitzem un Disseny de so comptem amb aquests elements principalment: la interpretació oral ò musical, l’acústica del local o sala, els elements electroacústics (des dels micròfons i les taules de so fins els altaveus) i el mitjà de difusió (Internet, disc, ò TV).
La equalització forma part del Disseny de so en les taules de so i altres processadors de so similars; però també quan movem un micròfon, quan canviem els altaveus de lloc, quan escollim una compressió o una reverberació o canviem un element electroacústic per un altre, estem tanmateix equalitzant els so. Potser no ho fem d’una manera tan evident com amb els botons del equalitzador de la taula de so però totes les decisions des del tipus de micròfon escollit fins la posició dels altaveus i el format digital on ho gravarem o el format d’emissió, afecten a la equalització resultant.
En aquest apartat ens referim més en la equalització que fem a la taula de so i a altres processadors similars com els de editors de so.
Encara que hi ha molts diferents elements a controlar en qualsevol sonorització, la equalització sempre ha estat el primer que aprenem a ajustar i el que ens sembla més immediat. Els primers ajustos que aprenem (després del volum) en els amplificadors domèstics de HI-Fi, en el mòbil amb Spotify, o en el reproductor multimèdia del cotxe entre altres, és el control d’aguts i greus i mitjos. És en aquest procés inicial d’equalització bàsica que aprenem a ajustar el so al nostre gust i al mateix temps som conscients que algunes vegades no podem aconseguir el so esperat.
En el procés d’equalització el que és mes necessari és conèixer cap on ens dirigim, quin tipus de so busquem. La millor ajuda és tenir en el nostre imaginari de la memòria el so que desitgem. La equalització no te només un so de referència fixat i predeterminat, durant la equalització és mes que probable que fem canvis que fan que ens agradi més i ens generen noves referències per altres ocasions.
Els dissenyadors de so ens passem la vida equalitzant i podem afirmar que el com equalitzem determina en gran mesura com serà el Disseny de So.
En els anys previs a ser tècnic de so admirava veure treballar els tècnics de so en els concerts al aire lliure, ajustant una i un altre vegada el so en funció del tema musical i per millorar sonoritats de la mescla, i no era conscient dels innombrables canvis que es poden fer. Volia i aspirava a algun dia fer la mateixa feina; m’agradava la gran quantitat de botons saber que feia cada botó i poder algun dia «dirigir l’orquestra del so».
Mes endavant quan vaig començar a treballar de tècnic de so amb una taula de so Braodcast analògica de gran format produint programes de TV en directa, el meu objectiu apart d’apujar i abaixar els faders, era saber com millorar el so i quina funció tenia cadascun dels botons de la taula de so. Coneixia el guió i quan obrir i tancar el so de cada font de so, però desconeixia el que feien molts altres botons que tenia al meu abast i volia experimentar quins efectes creaven en aquella taula de so analògica Amek Angela. Hem va costar temps i repassar manuals, llegir i fer algunes consultes amb altres tècnics que en sabien més que jo i finalment vaig adquirir els coneixements de cadascun dels botons i quins paràmetres de l’equalització regulaven.
Després alhora de posar en pràctica la Q, els Db i els KHz del equalitzador, no era tan fàcil perquè si be notava que algunes freqüències greus sobraven o mancaven aguts, les diferents proves que feia quasi sempre eren augmentant algunes freqüències no desitjades i que no donaven els resultats esperats. Les possibilitats de canvi són molt grans i no són sempre les mateixes.
He passat moltes anys i he fet moltes mescles de so, i encara segueixo aprenent coses noves de la equalització noves creativitats degut a la evolució dels equalitzadors i la seva combinació amb els processadors dinàmics i d’efectes.
La equalització no és una cosa que s’aprèn i ja està, sinó que és una cosa que com a la combinació de colors d’un quadre, te infinites possibilitats.
Els mitjans de difusió, gravació i reproducció van evolucionant i paral·lelament també canvien les maneres de mesclar el so, hi han modes també, que podem incloure dins del terme «color del so».
En algunes ocasions, treballant a TV3 junt amb altres companys també tècnics de so, ens hem reptat a reconèixer per la forma d’equalitzar i mesclar, quin company tècnic de so havia mesclat un programa del canal de TV. En exercicis d’escolta i d’altres com aquest, s’augmenta la capacitat de reconèixer altres dissenys de so i és la millor manera d’aprendre a equalitzar, mesclar, i a tenir criteri.
Un exercici semblant pot ser escoltar diferents informatius de diferents cadenes de TV i comparar el tipus de so que realitzen. Tan amb la equalització com en les mescles hi ha diferents estils, preferències i maneres de fer. Si partim d’uns mínims de so correcta, varis tipus d’equalització poden ser correctes i acceptables, però sempre hi haurà formes i mescles de so que agradaran a mes gent que d’altres. Podríem dir que és semblant, salvant les distàncies, a la interpretació d’una peça musical, on diferents intèrprets ho fan de manera semblant però diferent.
Avui dia existeixen moltes facilitats tècniques que ens poden ajudar a equalitzar; les primeres facilitats es troben en els Presets, o memòries en els equalitzadors digitals pensats per cada model de micròfon o per tipus de efecte, que memoritzats a les taules de so ens poden aproximar a la EQ que necessitem, tanmateix podem crear memòries d’un tipus específic d’equalització, però si com hem dit abans també hi han altres factors que afecten la equalització i que haurem de probablement corregir la memòria guardada o corregir altres factors -com la posició del micròfon o semblants- que ens han fet canviar el so.
En algunes taules de so podem trobar presets d’equalització per un model determinat de micròfon però aquests no són la única solució ja que hi han
molts altres factors que influeixen, des de la posició del micròfon, la manera d’interpretar, el lloc on això es produeix, i altres factors psicoacústics que fan que els Presets de un model de micròfon acostumin a ser insuficients.
Quan escollim un micròfon i no un altre, quan el col·loquem d’una manera determinada i amb un angle determinat estem pre-equalitzant. Quan posem els altaveus en una posició o altre també ens afectarà la equalització.
Un «regle d’or» en la equalització és que «menys és mes»; com menys micròfons utilitzem i com menys equalització fem servir millor. Augments per sobre de 4dB o 5 dB no són recomanables i ens diuen que alguna altre cosa hem fet malament micròfon o posició inadequats sistema d’altaveus mal posicionat en distància i orientació, etc.
En altres ocasions la creativitat ens pot portar a equalitzar per sobre d’aquestes regles.
És habitual que en situacions on la equalització és molt difícil, fem sevir molts dB’s positius i negatius a diferents freqüències, després no aconseguim el resultat esperat on mes que arreglar el so s’ha convertit amb un so estrany. Es clar que com en tot poden haver-hi excepcions que confirmen la norma. Les variacions subtils de 2db o 3 dB són les més recomanables i en el mateix sentit és millor restar que sumar dB’s.
Hi han, com hem dit abans, altres factors que sense equalitzar en la taula de so, ens equalitzen el so tant o més que el propi equalitzador.
Quan mesclem sons en un estudi de gravació o en un control de so, els monitors d’àudio i la sala del control de so fan el mateix efecte semblant com si poséssim uns filtres inadequats davant de l’òptica de una càmera de fotografiar. Si els monitors d’escolta tenen molts mitjos i la sala d’escolta te una molt baixa reverberació farà que quan mesclem eliminem més mitjos del que desitgem i posem més reverberació degut a la sala molt seca on escoltem.
Les ressonàncies exagerades del control de so també ens faran minimitzar les freqüències ressonants i per tant obtenir una mescla enganyosa.
Els monitors i la sala de control sempre faran que equalitzem d’una manera o un altre i per això és de vital importància tenir bones referències de so i variades si pot ser per confirmar que el so que busquem també l’escoltarà de forma semblant l’audiència. Els monitors són filtres de so que s’han de tenir en compte i per això és recomanable escoltar les mescles amb més de uns monitors i fer servir dos o tres tipus diferents de monitors que ens apropin al tipus d’altaveus on s’escoltarà la mescla de so.
En els estudis de gravació o controls de so s’acostumen a tenir dos o tres tipus diferents de monitors de so. Els monitors principals són els que ens permeten ajustar millor la mescla de so, i els altres monitors ens ajuden a saber com sonarà en diferents equips de reproducció i a diferents llocs.
Quan mesclem i equalitzem tanmateix hem de fer-ho a un nivell d’escolta ni molt baix ni molt alt, entre 55 i 60 dBSPL. La oïda humana no escolta d’igual manera totes les freqüències a nivells sonors de 30dB, 60dB SPL, que a 100dB SPL com ens expliquen les corbes d’igual sonoritat de Fletcher and Munson. Si mesclem el so a un nivell molt alt ens canviarà la percepció quan escoltem la mescla a un altre nivell més baix.
Equalitzar es pot fer escoltant una font de so individualment i fer els ajustos que es considerin necessaris per obtenir el so que busquem però després és ben segur que haurem de tornar a equalitzar durant la mescla on amb altres sons ens calgui tornar a equalitzar.
L’equalització te molt a veure amb la mescla de so, és quasi la mescla. A la mescla de sons a més de la equalització utilitzem els compressors, limitadors, expansors i portes de soroll, efectes panoràmics, efectes especials i reverberació; tots ells generen canvis en l’espectre de freqüències del so que ens faran que haguem d’equalitzar el so tenint en compte escoltant els canvis que ens poden generar aquests processadors en la equalització.
Durant molt de temps he aprés a gaudir de les mescles de so i en moltes ocasions he acabat una mescla de so emocionat i satisfet. El prestigiós artista de la cuina Ferran Adrià Costa del Bulli, explica que «sempre m’ha agradat més menjar que cuinar». Passar-ho be escoltant el so i la musica, emocionar-se, estimar els so, és una condició necessària per aprendre a equalitzar.
No hi ha mes regles estrictes, si bé pot haver normes de nivells estàndards de so. L’objectiu és comunicar i emocionar.
Al final a la mescla de so l’oïda i les sensacions que ens generen sempre seran el que determinarà si els ajustos que hem fet en la equalització es corresponen amb el so que volíem aconseguir.
