Equalització:
Part 2
Hi han tres tipos de equalització:
els lineals, gràfics i paramètrics
També, a més a més, hi han equalitzadors combinats amb compressors i combinats amb altres tipus de processadors dinàmics del so, anomenats equalitzadors dinàmics.
Hi ha equalitzadors que podem automatitzar a la post-producció de forma que en una línea de temps vagin canviant en funció de la imatge de forma conjunta. Per exemple quan els actors entran en una sala molt petita o molt gran automáticament canvien.
Tanmateix hi han equalitzadors que treballen junt amb efectes especials com la reverberació i delays o altres efectes de so que interactuen amb la EQ (abreviat de equalització).
El mon de la EQ és molt ampli i te un gran nombre d’efectes possibles si ho combinem amb processadors dinàmics o altres efectes especials com delays, reverberacions, etc. Els musics amb els seus instruments electrònics també poden equalitzar el so.
En el que és la EQ podem dir que hi ha dos formes o maneres de treballar des del punt de vista del Dissenyador de so.
-La primera EQ és la que utilitzem més sovint per compensar les característiques dels micròfons, la seva posició, la interpretació, i les característiques sonores del espai acústic, amb l’objectiu de millorar la qualitat del so , fer-lo més clar , net , intel·ligible.
– La segona forma de EQ es refereix més a la equalització que fem des de la vesant més artística i creativa.
Ambdós van lligades i moltes vegades es difícil saber on comença una i on acaba l’altra i no acostuma a ser una sense l’altre.
Per exemple a la presa de so d’un micròfon corbata omnidireccional posat a la solapa, podem fer una EQ afegint un guany de 2-3 dB a entre 4 i 5 KHZ per millorar la resposta i posem un filtre passa alts de 80-90 Hz per evitar excés de greus deugt a la posició. Quan en aquest so li afegim efectes de reverberació o altres efectes, també estem canviant l’espectre de freqüències resultant.
L’objectiu de la EQ és expressar i transmetre un so que compleixi els nostres objectius. El so ecualitzat no només és un so «correcta», tanmateix pot ser de diferents tipus i per tant expresar diferents dissenys de so.
Durant les gravacions musicals que després han de ser mesclades, així com a la música clàssica s’acostuma a treballar sense EQ ò amb la mínima EQ ja que l’objectiu es preservar el so original al màxim. A les gravacions d’estudi en multipistes, és més important millorar el so amb la captació del so amb el micròfon i la seva col·locació que no posar una EQ que després alhora de mesclar junt amb altres fonts de so potser s’hauria de corregir i complicaria més la EQ final.
En la música POP o ROCK es tot el contrari. Quan es mescla una música es te en compte sobretot el resultat final i no es tenen tans dubtes alhora de fer EQ creatives que puguin crear un so diferent que després en alguns casos pot tenir èxit. La historia de la música POP o ROCK no seria la mateixa sense els efectes i les EQ creatives, i compressors que han resultat molt beneficiosos i innovadors per moltes cançons d’èxit.
Aprendre a equalitzar és com aprendre a escoltar…
No hi ha un manual per a tal fi, hi han aproximacions a fer mes clara una veu o a donar més intel·ligibilitat però com a tota experiència creativa el camí és escoltar mescles d’àudio i sons que ens agraden i intentar imitar-los en la mesura del possible.
Hi han EQ bàsiques calculades i recomanades per algun fabricant, per un micròfon determinat i en una col·locació concreta. De la mateixa manera que no totes les veus tenen la mateixa pressió sonora i cal ajustar el guany, tanmateix no totes les veus tenen el mateix espectre de freqüència, i per això seria erroni fer una EQ igual per tothom que porta el matéix micrófon. Si s’utiliza el matéix micrófon per tothom, una EQ genérica pot ser un punt de partida, pero si totes les veus son diferents no podem utilitzar la mateixa EQ.
En una presa de so de una tertúlia amb 8 persones amb el mateix micròfon, situats en el mateix espai, podem començar amb una EQ bàsica a tots els micròfons per corregir el so degut a la posició i model de micròfon. Però segur que hi han persones que desenvolupen més les esses agudes en la presa de so, i altres veus tenen un excés de mitjos desagradables i generen cansament. Altres veus parlen molt fluix i sense vocalitzar. La EQ mira de suavitzar aquestes diferències i homogeneïtzar el so per tal que l’oient escolti amb comoditat i claredat el missatge.
En aquest sentit la EQ va més lluny que buscar una resposta plana a la font de so, ò que sigui el més semblant a l’original. Si fora així utilitzaríem per totes les fonts de so el millor micròfon i en molts casos més que una resposta plana convé micròfons que sense tenir una resposta plana excel·lent, donin un millor resultat sonor.
Aquest tema crea disparitat de criteris inclús entre els fabricants de micròfons i com els construeixen i dissenyen. I han fabricants reputats de micròfons que es donen el mèrit de construir una càpsula microfònica de condensador de molt alta qualitat, i sobre ella i construeixen diferents models per ser utilitzat amb tots els diferents instruments. Altres fabricants tenen una gamma de micròfons molt diferents, -condensador, dinàmics, cinta- recomanats per diferents aplicacions i instruments.
El millor so no és el de la resposta més plana, el millor so és el que millor s’adapta al so que busquem els dissenyadors i l’audiència.
Les emissores de radio en serien un bon exemple tanmateix. Malgrat poder disposar en alguns casos de micròfons de condensador amb una resposta plana, prefereixen utilitzar altres micròfons dinàmics, més versàtils i amb un so que és més preferit per l’audiència.
Quan escollim un micròfon i el posem en una determinada posició davant la font sonora, també estem equalitzant el so.
Tipus d’EQ:
La EQ lineal és la mes bàsica i està dividida en greus i aguts i es la que podem trobar en la majoria d’equips domèstics de HI-FI des d’alguns televisor antics fins en alguns reproductors de so, passant per els amplificadors. Aquest tipus de EQ ens augmenta o disminueix la banda de freqüències greus per sota de 500HZ i en els aguts per sobre de 1,5 KHZ.
Aquesta EQ te una corba que s’anomena de Shelving que fa actuar de forma igual a tot una ampla de banda de greus i aguts a partir d’una freqüència. Però també te aquesta corba, una pendent o forma d’actuació anomenat factor Q que és de 6db/octava.
Per exemple si a una EQ de Shelving, com la de la gràfica de greus i aguts, és selecciona 100Hz amb +15dB , en aquests 100Hz no tindrem els 15dB, sinó que degut a la pendent de 6dB/octava s’ha de restar 3db i per tan el increment seria de 12dB.
La Fc, cut-off en anglès, és la freqüència de tall que es seleccionem en una EQ de Shelving. Les variacions de suma o resta de guany que seleccionem tenen una variació de 3dB inferior en aquesta Fc.
Es considera que els mitjos des de 500 a 1.5KHz pràcticament no es veuen afectats per els controls d’aguts i greus típics del amplificadors HI-Fi. Si volguéssim augmentar o disminuir els mitjos podem disminuir o augmentar els greus i aguts al mateix temps i després compensar amb el volum de so general.
EQ gràfica es una ampliació del EQ lineal però amb més bandes de freqüències a modificar i per tant tenim més precisió perquè quan modifiquem una freqüència, ens afecti el mínim a les freqüències properes a aquesta.
Si abans teníem controls d’aguts i greus amb el EQ Gràfic passem a tenir com a mínim deu bandes que ens regulen deu octaves de l’espectre d’àudio. Aquests ajustos del EQ Gràfic ens permeten fer un ajust molt més precís alhora d’equalitzar una sala ja que podem atenuar ressonàncies o augmentar antiressonàncies.
Quan tenim 10 bandes de equalització, la diferència de freqüència entre elles són octaves (freqüència dobla una de l’altre) i quan l’equalitzador és de 1/3 d’octava tenim uns 30 controls per diferents freqüències ( 3 controls de guany per octava). Alguns EQ gràfics només són atenuadors, conscients de que un augment de varies freqüències a la mateixa banda pot ocasionar augments de nivell excessius que ens saturin el senyal d’àudio després de la EQ.
En aquesta EQ el principal problema serà com de precisa és la EQ ja que és inevitable que junt amb les freqüències que decidim modificar, també modifiquem d’altres properes a aquesta. Tanmateix com més estreta sigui la banda ò Q de la FREQ d’actuació més problemes de fase podem arribar a tenir. Els EQ gràfics es fan servir més sovint quan cal aplicar una corba de millora del so de la sala o monitoratge.
L’EQ Paramètrica està dissenyada per fer un control de greus, mitjos, i aguts amb guany positiu o negatiu, de forma més precisa on escollim la freqüència i el tipus de corba que volem aplicar.
Aquest tipus de EQ normalment te tres paràmetres: guany , freqüència i ampla de banda o factor Q. En alguns casos també podem escollir el tipus de corba.
El factor Q és el resultat de dividir la FREQ central escollida amb l’ampla de Banda ( diferència entre les FREQ superiors i inferiors que es veuen afectades amb -3dB respecta la FREQ central).
Si augmentem 6dB a 1Khz i com a resultat tenim a les freqüències superiors i inferiors (500 Hz i 2KHz) un guany de 3dB, el factor Q serà de 0’66.
Q = Freq. central / (Freq. superior F2 – Freq. inferior F1)
0,666 = 1Khz / ( 2Khz -0’5Khz)
Valors aproximats: Q min= 0,2 Q mid=1 Q max=4
Els valors Factor Q es determinen per la relació entre la freqüència central i l’ampla de banda afectada amb -3dB.
Amb la mateixa Q de 0,7 l’ampla de banda a una freqüència central de 1Khz anirà des de 500Hz a 2Khz, mentre que si escollim una freqüència central de 200Hz l’ampla de banda anirà des de 100Hz a 400Hz (dos octaves).
Per tant el Factor Q és una unitat relativa que te més a veure amb com escoltem, en funció de les octaves, i no pas amb les freqüències pròpiament dites.
Alguns valors típics de Q són:
Ampla de banda F2-F1
Nombre d’Octaves
| SUPERIOR I INFERIORR A FC | FACTOR Q |
|---|---|
|
1/6 Octava |
8,6 |
|
1/3 Octava |
4,3 |
|
1/2 Octava |
2,8 |
|
1 Octava |
1,4 |
|
2 Octaves |
0,7 |
Com més alt és el factor Q, més estreta és la banda de FREQ en que actua el EQ i com més petit és el factor Q més ampla és la banda de FREQ en que actuem.
Quan el factor Q és molt elevat, entre 3 a 8 per exemple, depenent del tipus de filtre i com està construït, es poden donar interaccions no desitjades en freqüències properes al ampla de banda escollit.
Els valors de Q propers a 2 són els més aconsellables.
Per donar més volum a una determinada banda que seria el treball més habitual es pot utilitzar una Q de 1,5 o 2. Per altre banda per eliminar alguna freqüència concreta de resonancia utilitzarem una Q el més alta possible entre 4 i 6 per tal que no ens afectin altres freqüències properes.
EQ dinàmics que es poden explicar amb dues aplicacions diferents.
Per una banda: estan els EQ que fan els amplificadors de HI-Fi i similars per compensar la diferent sensibilitat auditiva que tenim els humans per diferents volums de so. El Loudness és el botó que polsem quan reproduïm un so a baix volum per compensar la pèrdua de sensibilitat superior d’unes freqüències respecte altres, i en aquest sentit es considera una EQ dinàmica.
La EQ de Loudness, dona més guany als greus i en menor mesura, però superior que als mitjos, també als aguts. Aquesta EQ compensa la nostra sensibilitat auditiva que ens mostren les corbes de d’igual sonoritat de Fletcher & Munson.
Per l’altre banda: existeixen les EQ dinàmiques que es combinen amb compressors o altres processadors de la dinàmica. Aquests EQ actuen en funció generalment del nivell sonor d’un ample de banda determinat. Primer amb els filtres determinem quina banda de freqüències volem processar i després variem el seu ampla dinàmic. En el capítol de Processadors dinàmics s’explicarà millor. Els EQ que actuen per bandes combinats amb processadors dinàmics gairebé remesclen el so buscant una «teòrica» perfecció de nivell en tot l’espectre.
Però per saber quina resposta necessitem hauríem de saber que ens manca o sobra d’una mescla o so determinat.
En una utilització general amb EQ dinámica, varían el llindar del compressor (thershold), varíem la EQ. Quan comprimim generalment augmentem la sonoritat global malgrat el nivells màxims siguin menors.
El contingut espectral de les freqüències es canvia no d’una forma fixa com en els EQ lineals sinó de forma variable en funció dels nivells, reduint excessos (DE-ESSER per exemple) i augmentant altres freqüències mitges per donar presencia amb el compressor.
El seu efecte pot semblar meravellós i amb control automàtic independent de cada part o banda seleccionada de l’espectre. Els presets del PLUGIN ens poden ajudar a trobar un ajust base. La veritat es que requereix un ajust precís perquè no actuï constantment i amb canvis de guany molt forts, que poden fer que totes les veus s’assemblin i aquesta homogeneïtzació del so creï poc interès i falta d’emoció degut a la monotonia del so produïda per la EQ plana generada per l’ajust de dinàmica.
Podem dir que amb diferents paràmetres la EQ Dinàmica està per mi en la mateixa línia de discussió del Autotune, quan s’afinem desafinades.
De la mateixa manera que un cantant mediocre es sorprèn de les possibles desafinades després de passar per l’Autotune, també es pot sorprendre de com es corregeixen automàticament els seus desnivells de so i d’espectre sonor, quan s’utilitza una EQ dinàmica molt alta fen quasi irreconeixible la vet .
Molts dels memorables i valorats equalitzadors més antics, avui dia s’han replicat amb PLUGIN equivalents, obtinguts amb algoritmes que intenten assemblar-se el mes possible al EQ original de hardware. El cert es que cada cop es perfeccionen més els PLUGIN i amb la facilitat per integrar-los en el mitjà digital, junt amb preus molt mes assequibles fan que cada cop es treballi mes i mes amb els PLUGIN. La paradoxa es que es segueixen venen i valorant en la seva versió original de hardware.
Per últim podem afegir els Filtres EQ.
Aquests acostumen a ser fixes amb un on i un off, i en alguns casos es pot escollir a partir de quina freqüència volem realitzar el tall. També hi han filtres amb més pendent que d’altres depenent del fabricant. La Q que abans hem explicat és la que determina la pendent de EQ que acostuma a estar entre 6, 12 o 18 dB/octava, aquest darrer el més freqüent.
Hi han de tres tipus de filtres, Passa alts ,Passa baixos i Passa banda. Els primers filtren els greus i deixen passar la resta. Són els més utilitzats ja que tenim de reduir els nivells de so greu del tràfic o de les ressonàncies de greus d’un local o sala, que ens posen en perill la saturació del so. El seu us és generalitzat en la immensa majoria de preses de so.
El filtre passa baixos filtra les freqüències agudes i deixa passar la resta. És menys utilitzat i es fa servir per reduir la sibilància de les veus i sorolls de línia molt aguts d’instruments electrònics i buferes o Hiss de gravacions analògiques. Els filtre Passa Banda són una combinació dels Passa Alts i Passa Baixos, i deixen passar la Banda compresa entre ambdós. Com a tals no són molt freqüents.
Per tal de saber quina EQ hem d’utilitzar, cal saber escoltar i saber com hauria o volem que soni. Per això hem de saber quines freqüències escoltem.
En el primer capítol d’aquesta web explico una aproximació de rangs i freqüències i instruments. Després hem de definir com ens agrada i com això afectarà a la percepció del oient. Aquesta feina la materialitza i proposa el Dissenyador de so, a altres tècnics realitzadors i productors.
Per fer pràctiques de EQ es pot utilitzar aquest comparador de EQ del llibre «Audio Production and Critical Listening -Technical Ear Training» del autor Jason Corey: Ear Trainer.
Malgrat tot, tampoc ens diu com ha de sonar ja que es cosa de cada Disseny de So.
