Capítol 1
Tècnic de so i Dissenyador de so
El nom de Tècnic de So s’ha utilitzat per nomenar totes les tasques del so en el AV, però també coexisteixen diferents noms per a diferents especialitats del so. Per altra banda, el nom de Disseny de So engloba totes les tasques relatives al so, i es reivindica com la vesant més artística de la mescla i presa del so.
Hi ha diferents noms per nomenar les tasques dels Tècnics de So, depenent de la rellevància de les tasques que es realitzen i les preferències del mitjà audiovisual. Les més comunes són:
Enginyer de So, Sonorització, Dissenyador de So, Tècnic de So, Masterització, Mescles de So, Tècnic de so de PA, Post-producció de d’Àudio, Mescles de Música, Editor de Diàlegs, Editor de Efectes, Editor de Músiques, Gravador de Diàlegs, Gravador de Foley
També poden existir altres noms, però podríem dir que aquests són els més comuns. Tècnic de so i Postproducció d’Àudio, possiblement són els més utilitzats a la TV.
Totes les diferents tasques i noms de Tècnics de so nomenats anteriorment, poden ser desenvolupats per una mateixa persona especialista del So, però la complexitat de la producció requereix especialitzar-se, i el més habitual es que a les tasques de post-producció i en diferents parts d´aquesta, siguin diferents especialistes, els que poden realitzar millor aquestes tasques ( Mescles Màster, Mescles de So, Editor de so, Doblatge, Gravador d´FX,….). Tanmateix la sonorització de grans esdeveniments amb Públic Adress, Sound Reinforcement, i el Monitoratge d´escenari, també són feines especialitzades.
El Disseny de So és també la globalitat de tasques del àudio, des de la Preproducció, Producció i Post-producció, d´una producció audiovisual. Les feines del so en les diferents parts de la producció, les pot realitzar un Dissenyador de So o varis Tècnics de so que també col·laboren en el Disseny de So.
En els crèdits de so d´una pel·lícula, podem veura diferents dissenyadors de so en diferents etapes de producció. Disseny de So Directa, Disseny de Post- producció ò varis Dissenyadors que cadascun ha treballat en una etapa diferent de la producció. Degut això és habitual en els premis Gaudí, Goya, els Oscars, i altres, quan es nombra el premi al millor so, que apareixin dues, tres, ò més persones que cadascuna en una etapa diferent de la producció audiovisual han contribuït en el Disseny de so. El Disseny de so acostuma a estar construït per diferents persones.
Autors com Stanley R Alten, defineixen el terme de “Disseny de so” com inclusiu, en qualsevol dels passos d’una producció sonora.
“The Sound Designer :
As previously noted, the person or persons responsible for sound develop the audio design of a production”.
These people carry various titles and perform such task as operating the production console, operating the boom microphone, production recording, producing and recording sound effects, producing music, recording and rerecording dialogue, editing, and mixing, as well as providing the technical suport necessary to carry out these operations.”
“Throughout this book the term of sound designer is used inclusively. ….. if someone is involved in audio production, whatever the funtion, the person is involved in audio design.”
“Audio in Media” Chapter 1 Sound Design, from Stanley R Alten
Han passat molts anys des de les primeres gravacions de so per una pel·lícula, on en els crèdits figurava el cap del estudi o departament d’àudio, sense tenir en compte les persones que realment hi havien treballat. De fet els primers 40 anys de cine sonor varen funcionar amb els premis Oscar donats a la empresa o al Estudi o al Cap de Departament de So, i no als Dissenyadors de So que realment havien produït el so de la pel·lícula.
Encara avui dia, algunes produccions audiovisuals que es reprodueixen per canals de TV, posen en els crèdits de so el nom de l’estudi o empresa, i no el nom dels Tècnics de so que han realitzat el Disseny de so i la Post-producció de so.
El treball que fa el Tècnic Dissenyador de so engloba dues branques principals, una artística i un altre tècnica, ambdues importants i necessàries.
Art i ciència s´uneixen com en moltes altres professions; si be la vessant tècnica depèn dels coneixements tècnics d’aparells de so i el seu funcionament, i es compren la seva necessitat, la vessant artística no està tan ben reconeguda i assumida. A més a més de que soni, s’ha de procurar que soni interesant.
The practice of audio enginering is both an art and a science. For succés in audio production, an engineer should ideally process both and understanding of theorical concepts and highly developed critical listening skills related to sound recording and production.
(“Audio Production and Critical Listening Technical Ear Training” Introduction, from
Jason Corey)2
Cada decisió a prendre en relació al senyal d’àudio, des d’escollir un micròfon, ajustar el guany, donar-hi proximitat ò allunyar, donar més presencia, opacitat etc, produirà diferents efectes en l´oient. El dissenyador de so ha de ser més atent als petits detalls de timbre i qualitat del so per desprès donar diferents sensacions en l’oient.
Although technical knowledge of analog electronics, digital processing, audio signal analysis, and the theorical aspects of audio equipment is critical for a solid understanding of the principles of audio engineering, many of the decisions made during a recording project – such as microphone choice and location, mix balance, faders levels, and signal processing – are based solely on what is heard. As such, is it often the ability to navigate the subjective impressions of audio that allows engineers to succesfully improve in sound quality.
“Audio Production and Critical Listening Technical Ear Training” by Jason Corey (pag intr.ix3)
La qualitat d’àudio d’una mescla, no és tant sols una qüestió tècnica, també ens ve donada per una suma d’impressions subjectives que donen com a resultat una bona audiència . En aquest sentit m’agrada fer la distinció entre un so correcta ben fet, i un so “interesant” que desenvolupa la part artística capaç de commoure, i que és la que marcarà la diferència.
També a mes a mes de so «interesant» també i han molts altres adjectius que és bo utilitzar, es pot parlar com “del color del so” «del so càlid ò fred» del so «comprimit, nasal, sibilant, que respira, etc» a la mescla de so.
Hi ha molts adjectius per definir una mescla de so, i un dels gràfics que mes hem va sorprendre al començament de la meva carrera de Tècnic de so, era una gràfica de la marca d´aparells de mesura de So B&K, que relacionava els adjectius que es fan sevir per definir els diferents tipus de so, amb les característiques tècniques mesurables del So.
Conèixer la relació entre el so objectiu i el so subjectiu possiblement és la tasca que sempre estem aprenent en el Disseny de so, i en el seu nivell més elevat és semblant a la composició musical.
Especificacions Tècniques i Adjectius del So
Resposta en Freq.
Distorsió THD
Distorsió Harmónica
Potencia sonora Wats
Aliasing.
Fase Acustica
Nivell de so SPL
Freq Sampleig.
Quantització
Sensibilitat
Dithering
Quantització
Càlid, Fred, Vellutat, Percusiu, Poc Harmònic, Saturat , Ple, Presencia , Reverberant , Suau , Sedós, Irregular , Complert, Clicat, Timbrat, Compensat
Com a tot treball artístic, com a Art del so, el Disseny de so, no es limita a un so “correcta” i un altre “incorrecta”, encara que també en casos extrems es pugui definir així. El treball artístic de un Disseny de So, com a tot treball artístic, pot tindre més ò menys defensors i detractors. Per exemple diferents persones d’un jurat de premis al millor so, segur que discrepen entre elles respecta quin és el millor so, degut a les sensacions provocades en cadascú, doncs no totes les persones responem d’igual manera a diferents expressions artístiques.
Tècnicament diferents mescles poden estar ben fetes però una agrada mes que un altre, i aquest aspecte és el que defineix més enllà del que diríem tècnicament ben feta, el que una mescla sigui més atractiva que un altre per la majoria d’oients. Hi han mescles, dissenys de so, que provoquen emocions en el públic i d’altres que no, i això és la seva qualitat artística.
“l´Art és una activitat humana conscient capaç de reproduir coses, construir formes, ò expressar una experiència, sempre que el producte d’aquesta reproducció, construcció, ò expressió pugui delectar, emocionar o produir un xoc.”
Wladyslaw Tatarkiewicz, Historia de sis idees (1976)4
L’art popular es reconegut com una intuïció col·lectiva que en el cas dels Audiovisuals es pot plasmar amb la més ò menys audiència d´una producció audiovisual. Però en el AV no són els números absoluts d´audiència la única cosa que importa, sinó tenir en compte també altres aspectes com el grup de persones a qui va dirigida la producció de so i que no ens podem limitar només a un anàlisi numèric d’audiència.
Quan vaig començar a treballar de tècnic de so amb una gran taula de so Amek Angela analògica, amb molts botons, la primera ambició que tenia era aprendre i conèixer que feia cadascun dels botons que tenia la taula de so. Després quan vaig saber quins paràmetres regulava, quines corbes d’equalització podia fer, quants dB movia cada botó, creia que ja sabia com fer-la funcionar. La realitat és molt diferent perquè saber quines freqüències te la veu no vol dir saber com equalitzar la veu. En l´equalització de la veu intervenen molts factors, en primer lloc el locutor i com parla, el micròfon que utilitzem, la seva posició, el lloc ò sala on es produeix, el soroll ambient en que es troba i amb quins altres sons s’ha de mesclar, i la més important que és saber com ha de sonar. No podem equalitzar pensant només en les freqüències que te una veu o un instrument.
Si fem que soni de forma correcta, encara ens mancarà saber quin tipus de so volem per el tipus de producció en que estem treballant. Podem parlar d´un esquetx de publicitat, un programa de debat, o un musical, i ben segur hem de fer tractaments diferents. Evidentment dintre aquest criteri estarem parlant de la creació artística d’un Disseny de so en la que pot haver diferents opcions vàlides degut als diferents criteris artístics, però ni haurà opcions amb més d’èxit que d’altres segurament.
A tall d´exemple podem comparar el so d’una pel·lícula entre la versió doblada i la versió original, i les diferències de Disseny de So malauradament acostumen a ser molt contrastades. Cadascuna tindrà alguns aspectes positius, però les diferències acostumen a ser molt grans malgrat la tasca del doblatge sigui imitar al màxim el so de la versió original.
Una primera observació respecta les diferències del so original i del so doblat, es que a vegades la interpretació dels diàlegs de la pel·lícula per part dels dobladors, és millor que la dels actors originals, però per contra el tipus de so doblat molt homogeni i igual a tota la pel·lícula estiguin on estiguin els actors, i les mescles de músiques i efectes amb el doblatge, degut al baix pressupost de doblatge, acostumen a se pitjors en la versió doblada. Una diferència habitual es que els efectes i la música estiguin mesclats per sota del que estan a la versió original. Això passa paradoxalment, malgrat el diàleg doblat te unes característiques en general més intel·ligibles que el so original i en principi podríem mesclar els efectes i la música a un nivell similar de la versió original.
Si escoltem la versió de so original, coincidirà més la veu amb els actors i la seva interpretació, i escoltarem el criteri dels seus creadors, Dissenyadors de So, Directors i Productors.
En la tasca de buscar un tipus de So per part dels Dissenyador de So, moltes vegades ens podem trobar insatisfets per no haver aconseguit del tot, el que volíem expressar. No és una tasca fàcil, i moltes vegades com a tota expressió artística no hi ha una idea preconcebuda i molt definida, sinó unes idees que van evolucionant a mida que anem treballant.
Tanmateix en el Disseny de so i les mescles de so, hi ha modes i nous sistemes tècnics que canvien la manera de fer, i és necessari estar el més compenetrat possible per poder adaptar-nos als gustos que es requereixin en un moment donat, sense que ens allunyi del que volem expressar.
Ens pot passar que nous Plugins de processat, i nombroses conversions del so i efectes, així com el Compressors dinàmics exagerats, en comptes de fer més agradable el so, estiguin embrutant i desnaturalitzant tan el so que al final no ens agradi.
Acostuma a passar que després de treballar moltes hores escoltant i mesclant sons, arribem a perdren’s enmig d´una immensitat de sonoritats diferents que vas provant i al final no saps quina és la millor. És aleshores quan convé si podem mesclar o remesclar un altre dia.
Particularment, per millorar les referències de so i la qualitat tímbrica, durant anys m´ha agradat anar a escoltar música Clàssica, els diumenges al matí, preferiblement amb oïdes descansades, on tot el que sona és acústic. Ho faig com una qüestió «d’0higiene auditiva» i de descans, i per no perdre el referent dels sons acústics. Això m’ha ajudat a tenir mes referents alhora de mesclar el so.
Quan estava treballant, fa alguns anys, amb un magazine de televisió matinal, el director i presentador, volia que el tipus de so del seu programa fora molt comprimit i molt intel·ligible, de forma que mentre una persona estava fent altres tasques a casa, cuinar, xerrar, o en un altre habitació inclús, pogués seguir el que deien en el programa. El que demanava era potser que féssim un tipus de so d’emissora de AM, molt comprimit, i amb molt predomini de freqüències mitges, on prevalgui una intel·ligibilitat sense qualitat, molt per sobre d´altres factors com la dinàmica del so, i les bones sensacions auditives que es puguin crear en l´oient.
És evident que el director és qui dirigeix en el programa, i els dissenyadors de so estem també al seu servei per fer la feina i com la vol fer, però fer la feina bé també és intentar convèncer de que el que demanava era fer un programa de radio AM per Televisió.
Quan una persona engega un televisor, es perquè es suposa que vol veurà la televisió, vol veure unes imatges, dels locutors i altres que parlen, de les coses que passen, i està disposat a escoltar de forma diferent a la Radio. No hi ha la mateixa sonoritat, ni els mateixos micròfons en un estudi de Radio i respecte un de TV. Un Estudi de Radio és molt diferent acústicament parlant del de TV. La intimitat de la veu en un Estudi generalment petit de Radio, és molt més accentuada, i per contra en el mitjà TV els Estudis són molt més grans, els micròfons són diferents, i la gent i aparells que hi han fa que l’acústica del plató també sigui molt diferent.
En un programa de TV, la mirada del presentador, els gestos que fa, com vesteix, com es mou, i altres factors visuals donen sentit a la imatge. Si tots aquests factors i altres que pot donar el mitjà TV, no són necessaris potser cal buscar un altre mitjà de difusió crec jo.
En alguns casos la solució és intentar convèncer de les virtuts del mitja televisiu, i convèncer que ens hi podem acostar i aconseguir certa similitud amb el so de la Radio. El so resultant però, sempre estarà condicionat per els micròfons emprats, i la mida de l’Estudi de TV i tot el que implica. A no ser que reproduïm les condicions d´un estudi de Radio en un estudi de TV , i amb un micròfon de diafragma més gran i dinàmic com els de la Radio, ens serà molt difícil fer el mateix tipus de So del Estudi de Radio al estudi de TV.
Avui dia però, no és estrany veure que nombroses cadenes de RTV intercanvien programes d´un mitja a un altre, i fàcilment es poden observar les diferències de so entre el so dels diferents estudis, tipus de micròfons i col·locació. Els programes de Radio quan s´emeten per els canals de TV sonaran a Radio, i es veurà amb una qualitat d’imatge pitjor, i els programes de TV a la Radio sonaran molt diferents comparats amb altres programes de Radio, degut al Estudi de TV i als micròfons utilitzats.
He passat molts anys fent mescles de so, i segueixo aprenent cada dia coses noves de com el moviment de cada botó de la taula de mescles, crea sensacions i sentit al conjunt de la mescla de so. Les pròpies sensacions i les del equip de Realització, són els que han de decidir cap a quin tipus de Disseny de So anar.
El coneixement de traslladar els paràmetres tècnics i les seves innumerables variants, a les emocions humanes, és el que defineix la feina del Dissenyador de so com un Art del So.
Quan he donat cursets de so a diferents escoles, els programes d´aprenentatge són bàsicament aprendre a fer funcionar micròfons, taules de so, software, i altres elements tècnics, i poca formació en la creativitat i la part més artística del so. Però també recordo que als estudiants els hi agrada molt escoltar alguns clips i analitzar els diferents tipus so. L’art del so, de saber escoltar, de tenir criteri, noves idees, de tenir afany descobridor i experimentador, està poc desenvolupat, crec jo, en la formació dels nous tècnics de so.
Per posar un exemple, en moltes proves d’accés a empreses AV, els tests, preguntes i proves pràctiques d’examen, estan basades majoritàriament amb preguntes tècniques, sense valorar gaire les capacitats artístiques dels candidats. Cal reivindicar el treball artístic del Tècnic de So i tenir-lo en el seu valor, necessari i molt important. S’hauria de valorar més en els exàmens d´accés de Tècnic de So, com a partir de varis elements sonors – veus , musiques i efectes – es crea una mescla diferent, “interesant”, i creativa. Per exemple varis examinadors, com un jurat, haurien de valorar les mescles dels candidats en funció del resultat i no tan sols de la forma de treballar i el temps emprat.
“A sound designer must be sensitive to all sound, pleasent or unpleasent, exciting or unexciting, significant or insignificant, well performed o poorly performed. The more aware you are of sound, the better you will be able to articulate the literal and aesthetic sònic requirement of a production.”
“Audio in Media” by Stanley R Alten Chap 1
La principal feina del Tècnic de so és en primer lloc escoltar, analitzar el so i produir una bona mescla de so. Però per un Dissenyador de so escoltar comporta posar més atenció i analitzar el sons d´una manera més detallada que altres persones. Quan un Tècnic de So escolta, ha d´analitzar si els so esta massa pressent o allunyat, si predomina ò li manquen unes o altres freqüències, si està molt ò poc comprimit, si hi ha suficient intel·ligibilitat, si està saturat, si la mescla ens és atractiva ò pesada, si es correspon amb la imatge el so que escoltem, i també podríem afegir-hi altres adjectius que ens defineixen la mescla de so d´una Producció Audiovisual.
Aquesta tasca de mesclar el so és de continu aprenentatge. i crec que com en moltes altres tasques professionals i artístiques, el pensar que l’experiència ho soluciona tot , és un greu error. Indubtablement l’experiència ajuda a saber que podem fer i com fer-ho. L’experiència sempre va creixent i no hauria de ser com una fita que un cop adquirida ens relaxem. Moltes vegades hem vist com les noves generacions de tècnics de so , malgrat la inexperiència, desenvolupen noves idees i treballs millors que tècnics experimentats.
L’experiència m´ha ensenyat que només serveix per saber que no ens podem relaxar i que tenim de seguir aprenent, i que tot te una constant evolució
És en aquest sentit que m´agrada dir quan es parla de l’experiència amb majúscules, que “l’experiència no serveix per res” ( exagerant es clar ). Ho dic jo que porto més de trenta anys a la professió perquè penso que cada dia aprenc coses noves i no és una fita per mi. Crec que l’experiència a vegades pot conduir a normalitzar deficiències en les mescles de so, que no hem sabut solucionar degut al llarg temps que fa que les repetim. El terme experiència ens pot portar a un relaxament de buscar noves formes, i això pot ser ruïnós per el Disseny de So que està en constant evolució. Però també és obvi que sense una mica d’experiència tampoc podria escriure aquest text.
Quan he donat cursos de Tècnic de So també he aprés moltes coses dels meus alumnes en les seves preguntes i el fet d´ensenyar m’ha fet qüestionar i aprendre moltes altres coses tanmateix.
The seeds of knowledge where, it must be admited, someetimes sown in reluctan minds. Infinite patience, persistance and a penetrating , friendly wit ( not to mention the inevitable “handout” of sumarized information) soon lodged the necessary knowledge firmly in place. There is rested to await the inevitable day, sometimes years later, when it was still to be found as an aid to rescue a difficult programme situation.
Les llavors del coneixement, s’ha de reconèixer, de vegades es planten en ments reticents. Infinita paciència, persistència i penetrants esforços, amb amistosos enginys ( sense mencionar el inevitable «manual» d´informació resumida) acabaran col·locant amb fermesa el coneixement en el seu lloc. Allí descansaran esperant el dia inevitable, a vegades anys després, on encara estaven esperant ser trobats com una ajuda per rescatar una situació difícil del programa.
“Broadcast Sound Technologi” by Michael Talbot -Smith. Foreword
Tècnic de so . Dissenyador de so:
Qualitats que es necessiten
Una bona oïda, que sigui sensible, i estigui capacitada d’analitzar els processos complexes del so i conèixer les reaccions que comporten en el ser humà.
Una bona oïda no vol dir que tinguem una oïda que escolti freqüències molt agudes que altres persones no escolten, tanmateix vol dir que sapiguem fer el pont entre el que escoltem i com es reflecteix en les emocions del oient.
Els principals efectes sònics són la Eqüalització , la Dinàmica, i la Reverberació. Evidentment no és una tasca fàcil i al llarg del continu aprenentatge, anem descobrint tècniques i coneixements que faran evolucionar els nostres gustos també. El secret està en que les decisions que prenem en el Disseny de So, puguin coincidir amb el que volem expressar, i amb els gustos d´una part el mes gran possible de la audiència.
A la qualitat del so intervenen molts factors i entre ells i molt important, hi ha el criteri escollit, ò tipus de So, a cada etapa de la producció. Tenir criteri no és una cosa determinada i variarà probablement amb els anys. Tampoc podem afirmar que hi ha un criteri correcta i un altre incorrecta ( encara que en alguns casos és obvi que si), podem partir de treballs amb diferents criteris i els dos poden ser ben fets i ser diferents. L´objectiu es que el resultat final d´una producció sonora s’entengui i produeixi en l`oient les sensacions buscades i possiblement el que tingui més seguidors també influirà.
En general una mescla de so a post-producció no es fa amb un sol criteri, hi participen varis, i podem dir que el resultat moltes vegades es una mescla de criteris encara que ni haurà un de predominant i que donarà continuïtat al So al llarg d’una producció.
A la etapa final d´una producció, la mescla de so entre la veu, la música, i els efectes, ens donarà el darrer ajust, ens explicarà una historia, ens mostrarà unes imatges, i ens produirà un sentiment. Durant aquest darrer procés de post-producció o mescla, podem gairebé canviar-ho tot, des de el cas de refer tota la banda sonora amb doblatge i efectes sala, fins gairebé no tocar res del gravat en el so original i anivellar una mica la veu. Evidentment en aquests casos juga un paper important el pressupost, però sabem també que no sempre molts més diners i mitjans vol dir millors resultats.
En la meva experiència, crec que els criteris no tenen una forma molt definida, però si una forma genèrica. Aquesta forma fa que abans d’avaluar un objecta sonor, sapiguem amb una idea preconcebuda com hauria de sonar i fins on podem acceptar una desviació d’aquest objectiu preconcebut a la ment del Dissenyador de So.
Cercarem els canvis necessaris (micròfons, acústica, posicionament, efectes, ajustos, equalització, dinàmica, etc. ) per aconseguir el mes semblant possible al tipus de so que creiem que ha de ser.
Un bon coneixement del funcionament dels aparells del so i les seves interconnexions.
Entendre els diagrames de blocs de les taules de so, per on passa abans o després un senyal de so, i una bona i ràpida manipulació dels Faders i botons, al cap i a la fi es el que fem durant molt de temps, però la qüestió està en que necessitem saber interpretar en cada moment el que estem canviant.
El Tècnic de So ha de tenir habilitats en comprendre els diagrames de fluxos de senyal d´una taula de so, per saber a quin punt inserta un efecte o una dinàmica. Com ajustar EQ, la dinàmica, la Reverberació. Conèixer els diferents micròfons i la seva utilització i col·locació, i quins efectes produeixen en la seva posició i tipus de so que donen. Com ajustar un Compressor i quan i quins efectes produeixen en diferents tipus de so. Com fer servir la Reverberació.
Conèixer els aparells, no vol dir només saber el que fa cada botó en termes tècnics, sinó també com això es trasllada en els efectes de so potent, dèbil, fràgil, clar, fosc, llunyà, etc. Hem de saber fer el pont entre números i paràmetres de cada botó i el que ens donarà com a resultat en el nostre cervell per mitjà de l’oïda . El Disseny de So decideix quin tipus de So volem i com mesclarem el so en quest sentit.
Esperit d’experimentació, i atracció per les noves tecnologies i nous aparells que ens poden aportar noves propostes de so.
La feina d’un dissenyador de so es també la cerca d´un So diferent, millor, creatiu, que soni interesant per l´oient. Durant aquest procés, també es fa una recerca i experimentació amb noves tècniques i aparells que després utilitzarem en properes produccions.
Com en qualsevol altre disciplina artística, la cerca i experimentació de noves idees és fonamental per el Disseny de So. La creació de nous efectes sonors en les pel·lícules de ciència ficció o drama, aconseguir captar el so dels animals més petits en un documental. Cadascun d’aquests i molts altres nous passos i avenços, no es podrien haver creat sense un esperit d’investigació que no te final.
Aquests “experiments” evidentment en molts casos, i en altres no, van acompanyats de noves tecnologies i aparells que ens donen eines per poder portar-los endavant.
Experimentar no vol dir que s’hagi de fer amb equipaments nous, es pot fer molta feina d´experimentació amb els equips habituals.
Les maquines de IA que volen automatitzar el procés de Disseny de So difícilment s’assemblen al treball realitzat pel Dissenyador de So. Les mescles de So segurament es poden fer i es fan amb un gran compressor i equalitzador automàtic amb gairebé pocs efectes no desitjats, però aquests aparells no són capaços de discernir quan necessitem que la veu respiri i no soni tan comprimida, sigui més dura quan convé, o suau i present quan es parla fluix i aprop.
Com que ja fa molts anys que soc tècnic de so, he pogut veure com ha anat evolucionant i puc dir que les grans quantitats d´eines que tenim ara al abast de molta gent, fan tanmateix la feina sigui més fàcil i també més complexa. Amb més eines, més possibilitats d´encertar o equivocar-se també, i es imprescindible conèixer-les al màxim per saber quan s´han d´utilitzar i com.
Altres Habilitats necessàries:
Aquestes altres habilitats també estan incloses en els altres tres pilars del Dissenyador de So: Bona Oïda, Coneixement Tècnic, i Esperit Innovador.
- Coneixements de l´Acústica de sales, aïllament sonor, reverberació primeres reflexions i altres efectes acústics que es donen en la captació del so
- Capacitat de treball en equip.
- Bon humor per superar les dificultats que puguin sorgir
- Bona relació amb altres col·lectius, imatge, Il·luminació, Realització, Producció, etcètera, implicats en una producció AV
- Resiliència per superar adversitats i Empatia per comprendre els companys tècnics i artístics.
- Voluntat d´aprenentatge de noves tècniques i voluntat d´ensenyament del que aprenem i el que experimentem. Compartir coneixements, si no es fa així no hauríem aprés res, doncs el que sabem es perquè altres han compartit els coneixements.
- Coneixements electrònics bàsics, senyals digital i analògica, Formats de so, i compatibilitats.
- Coneixements musicals, de teoria musical, interpretació, i composició. Com mesclar els diferents estils musicals. Si ets intèrpret d’algun instrument ó compositor, ajudará a millorar el nostre coneixement de les mescles musicals.
Tècnic de so, Dissenyador de so:
Organigrama i equip de treball
El Disseny de so que podem fer s’ha d’organitzar i consensuar abans de començar a produir en la Preproducció. Per exemple alhora de fer una Sèrie per TV ò per una plataforma, s’ha de decidir si es fa amb so directa ò doblat, quin tipus de micròfons es faran servir i quina post-producció d´efectes FX. A la Producció dels audiovisuals AV, alhora d’organitzar-la, hi ha tres etapes que la divideixen: la Preproducció, la Producció i la Postproducció. Totes elles són de vital importància, però en destacaria la Preproducció on s’organitza prèviament tota la feina a fer; malauradament quan no es fa amb prou insistència, podem trobar-nos amb nombrosos problemes que endarrereixen i resten capacitats a la Producció, alhora que n’augmenta el seu cost.
Una Preproducció deficient en Disseny de So per exemple, pot implicar que no tinguem els micròfons necessaris per una presa de so especial en una gravació de Ficció ( degut al soroll de fons, vestuari, il·luminació ò plano d´imatge). En aquests casos pot passar que s´endarrereixi el rodatge fins a aconseguir el que necessitem, ò ho fem de forma deficient i potser haurem de doblar el diàleg a la Postproducció. Amb una bona planificació els imprevistos són molt menors i es treballa en un altre nivell ja que no ens tenim de preocupar per resoldre problemes bàsics del rodatge, sinó de buscar que és el que no havíem pensat prèviament, i que pot ser incorporat a la Producció.
A la Postproducció d’àudio, és on es realitza la mescla de so final, i es on es treballa amb tots els elements del Disseny de So; també és on es pot arreglar el que no s’ha pogut gravar correctament. És la etapa on disposem de innombrables eines de so, i on crearem la mescla de diàlegs, músiques i efectes amb la que es finalitza la Producció del programa.
La Postproducció, no hauria de ser la etapa on esperem arreglar tot el que no s´ha fet prou bé de la Preproducció i la Producció. Masses vegades s´utilitza la frase de “….ja ho arreglarem a la Postproducció…” i la resposta en alguns casos és “….miracles a Lourdes, haver-ho gravat bé…”.
En els molts anys que estat treballat a la Postproducció de So, és on he pogut aprendre més del So i com mesclar. El fet que puguis concentrar-te en els diferents sons que tenim i que els podem escoltar nombroses vegades, i decidir com equalitzar , comprimir i donar efectes d´espai sonor- fa que generis més creativitat i Disseny de So en general. També quan després de treballar molts de temps a la Postproducció, canvies de feina per anar a gravar el so en un programa de Ficció, la manera de treballar canvia, en el sentit que quan graves et poses en el lloc del tècnic de Postproducció i es treballa amb més cura de deixar el so al més alt nivell.
Els grups de Realització, Producció, Il·luminació, Imatge, i altres treballadors tècnics que conformen una producció audiovisual són els que han de posar-se d’acord per solucionar els probables problemes. Per exemple, en una producció de Ficció cal organitzar la feina i decidir coses amb: Producció (horaris, recursos tècnics i humans etc.), Realització ( enquadraments d´imatge, tipus de so que volem, efectes especials, etc.), Operadors d´Imatge (enquadraments que farem i situació de la càmera per poder situar el micròfon), Vestuari, Maquillatge, Il·luminadors ( ombres, fonts de llum, sorolls de maquinaria etc.) Auxiliars tècnics etc. Malauradament en alguns casos això es realitza poc ò amb poca participació del Disseny de So, i això comporta nombrosos retards en els rodatges, o resultats deficients en la producció AV per no estar prou ben informats prèviament de la feina a realitzar.
El treball es fa en equip, a vegades aquest equip és molt ampli en el cas de programes en directa ò programes gravats de televisió. Aquest equip de treball el formen des de altres tècnics i operadors , ( operadors d´imatge, actors, Il·luminadors etc.), fins a ( Realitzadors, Productors. Directors ), passant per ajudants dels tècnics de so (altres Tècnics de So, Auxiliars de so, etc.).
Totes les relacions, i el treball d’equip, són molt importants, però jo en destacaria dues: la que és més imprescindible amb Realització i Direcció, i la que fem amb els Auxiliars de So o Ajudants de So, sense la que no podem portar amb èxit el Disseny de so.
Es molt important un bon ambient de treball i la col·laboració entre les parts implicades, sense el qual és farà molt difícil solucionar els problemes que ens anirem trobant a mida que avancem en una producció.
En els casos que les coses es compliquen i no ens posem d’acord entre diferents categories implicades, sobre com fer una bona presa de so, Realització ò Producció te la tasca de decidir ò la ultima paraula. Evidentment poden semblar obvietats però en nombrosos casos el no fer-ho així comportarà problemes de producció. El que vull remarcar es que en una producció audiovisual, en que participen diferents branques tècniques cal que el treball d´equip funcioni per poder desenvolupar un bon resultat, i els problemes que puguin sorgir s´han de parlar i buscar-hi solucions. Si ho explico així es perquè en molts casos no es parla suficientment dels problemes i com solucionar-los i això repercuteix negativament en el treball d´equip i en el resultat final de la producció.
A la Preproducció com ja hem dit abans , és on s´ha d’organitzar les tasques i com fer-ho, i buscar solucions per els possibles problemes.
