Introducció de Disseny de So

El títol d’aquest text, Disseny de So, és degut a l’experiència viscuda durant més de tres dècades treballant a TV3, abans en empreses de sonorització, i durant molts anys, en la formació de tècnics de so en diverses escoles de Tècnics Audiovisuals.

A Televisió de Catalunya he treballat la majoria de la meva vida laboral. Durant molts anys he treballat en departaments molt diferents, des de Informatius i Esports, Producció de programes en directa, Produccions de Ficció, Postproducció d’Àudio, i en Retransmissions en Unitats Mòbils, i això m’ha fet conèixer molt diferents tipus de treball i producció AV.

En els meus inicis, els estudis que vaig fer de Mestria Industrial d’Electrònica hem varen ensenyar com és el “Hardware” del so, i com connectar cada element de forma correcta i entendre com funciona per dins  cada aparell, el micròfon, el altaveu etc. També vaig  estudiar  el Màster d’Acústica i  Sonorització per la Universitat de Valencia. Vaig anar com alumne i després professor, a  diferents cursos de so en  Escoles de Tècnics Audiovisuals i he fet col·laboracions en Màster Class de la Universitat Politècnica i Escola de Enginyers Industrials  de Barcelona.

La preparació dels cursos de Tècnic de So que vaig impartir com a professor, així com  el treball que he realitzat en la producció sonora, m´han  creat la necessitat d’entendre moltes coses noves, moltes coses que no coneixia ni entenia del  so. Això hem va dur a ser  autodidacta, cosa per altre banda habitual i imprescindible en el Disseny de So.

Quan vaig començar a treballar de Tècnic de So, els estudis que jo volia estudiar en Escoles i Universitats, eren pràcticament inexistents, i la formació  autodidacta va ser  imprescindible per  permetre’m  adquirir coneixements bàsics del perquè de les coses del So.

La Formació autodidacta, en aquest sentit, com a moltes altres professions, és imprescindible en els  Mitjans Audiovisuals. El interès per noves tecnologies, assajos amb nous productes, sempre han estat un repte, a vegades també un risc, i una necessitat que amb molt de gust m’ha agradat practicar. En aquest sentit he treballat durant  la transició tecnològica del so analògic al so digital, i després la transició al àudio AOIP d’internet, i en cada pas, en el inici, comporta dubtes i reticències que després es van superant amb les millors evolucions dels sistemes nous.

El Disseny de So requereix creativitat, i es fonamental fer proves i experiments a la mescla de so per aconseguir noves textures sonores i crear noves emocions.  No podem fer cap avenç sense haver-ho provat abans i tal vegada haver-nos equivocat. Recordo com moltes vegades que he provat noves maneres de fer, he estat criticat amb la típica frase de que «si funciona no ho toquis», però la realitat es que, qui res arrisca no evoluciona.

Crec que la nostra feina al ser un treball amb una base artística molt gran, no ha d’estar encaixada dins d´un marc preestablert  ( de fer tot bàsicament de forma «correcta», sense provar noves formes de mesclar i enregistrar). Per mi els programes perfectes no existeixen, i per contra si que hi han programes que emocionen, i  que agraden i fan passar bones estones.

Els programes «tècnicament perfectes» seran els més ràpids a substituir per la IA ja que no necessiten aquesta altre vessant de sorprendre, emocionar, i fer unes mescles de so,  en resum més humanes.

L’excés de cert tipus de  Màrqueting i estudis incomplerts molts d’ells, pot acabar matant la gallina, i pot acabar convertint el mitjà audiovisual en una mera informació al servei de no se sap bé quin algoritme.  

A la  mescla de  so, crec que com a tota vessant artística, cal arriscar-se  en la manera de fer, per poder descobrir noves sonoritats. Cal ser creatius i experimentar, encara que al començament sigui difícil i es tingui certa incomprensió. En aquest procés hi intervenen moltes variants i ens és difícil moltes vegades distingir les petites coses que funcionen de les que no.

Una cosa tan senzilla com pot ser el nivell de mescla d’una música mentre el locutor parla, ens pot portar a moltes reflexions. Pot semblar poc important, però per mi hi intervenen moltes qüestions. Alguns dels factors que hi intervenen de forma principal, sempre seran al veu del locutor, la seva regularitat ò irregularitat , l´ajust del Guany del previ, la seva EQ que li posem per mesclar-la bé amb la música, la seva intel·ligibilitat, la seva rellevància. Després el nivell de Compressió i Expansió. Per últim tenim el marc o el espai on sona aquesta veu, L’Espai i Posició, i després la música que mesclem pot estar equalitzada i a vegades amb algun FX.

Després, tots aquests ajustos s’hauran de tornar a modificar si la  veu del locutor va mesclada amb una música amb més o menys sonoritat. El tipus de música a mesclar, la seva rellevància i el nivell amb que volem mesclar-la, poden fer que també com en el cas de la veu també posem EQ, Compressió, i FX.

El fet de nombrar les moltes possibilitats que hi han de mesclar una veu amb una música,  es per reivindicar que  es pot fer de moltes maneres diferents segons sigui el cas, i que també te molts diferents resultats. No és el mateix la mescla d’un anunci de publicitat que una mescla d’un informatiu diari.

El Disseny de So es treballar tots aquests elements per descobrir noves formes de comunicar. No ni ha prou amb ajustar perquè s’entengui la veu i s’escolti la música. El Disseny de So busca cridar l´atenció del oient per emocionar.   Tenim moltes eines que cadascuna  sumada a un altre, poden crear grans resultats. El que sembla una cosa senzilla es pot convertir amb una tasca on tenim moltes possibilitats d´expressió, quan volem que la mescla de la veu i música sigui agradable o emocioni.

Actualment existeixen nombroses escoles de Tècnics de so de reconeguda vàlua, però durant els anys que vaig començar a treballar com a tècnic de so en els anys 80, era necessari comprar llibres d´autors anglesos i revistes de so, llegir manuals i informació addicional dels fabricants de productes audiovisuals, i contrastar experiències amb altres tècnics de so, per adquirir els mínims coneixements necessaris.

Lamentablement aquesta part de formació, de compartir coneixements entre altres tècnics de so, crec que no te masses marcs on es pugui desenvolupar i créixer. En ocasions, la falsa creença, per part d’alguns professionals, que s’han «d’amagar» trucs i mètodes de treball  en comptes de compartir-los, per mantenir un suposat prestigi, només crea endarreriments en el conjunt del sector. Aprenem dels altres i els altres aprenen de nosaltres, crec cal compartir més els coneixements, cal intercanviar mes les experiències i metodologies, ja que compartint aprenem més. Aquest text també està pensat en aquesta línia.

També en aquest sentit, al inici de TV3 als any 80 i 90, es va parlar en nombroses ocasions, de la necessitat de crear un institut de formació semblant al que te la BBC o el Instituto de RTVE, però encara segueix essent una assignatura pendent de la que de tant en tant es parla de la seva necessitat, però no s’avança prou en la realització. 

Un altre factor que m’ha influït és el fet que, en la majoria de ocasions, sempre m’ha agradat la feina que feia. Si un Tècnic de So, mentre està treballant, s’ho passa bé,  és feliç, i li agrada la feina que fa, tots els esforços de mesclar el so i d’entendre noves màquines, formats i tècniques, així com solucionar problemes de so, es fan més fàcils de solucionar i entendre.  

L’estima de la professió és de vital importància alhora de treballar, ja que ens permetrà superar nombroses dificultats i problemes, i aquesta estima es va adquirint i augmentant poc a poc; no es pot estimar el que no es coneix. Els coneixements i les mescles i gravacions que fem durant anys fan que estimem més el Disseny de So. El Disseny de So no és només una teoria, és sobretot les gravacions i mescles que anem realitzant.

A vegades, fem  mescles de so que no resulten com ens agradaria, i no quedem del tot  contents; altres vegades els criteris diferents (Realització, Producció, altres) no ens acaben de convèncer; altres vegades no sabem clarament com afegir o canviar o treure el que sigui necessari per aconseguir una bona mescla de so.

En aquest sentit és molt important que la mescla de so que realitzem sigui del nostre gust, ens hi trobem bé i a gust, i ens agradi. No serveix  de res si fem una mescla “correcta” però que  no ens motiva i no ens convenç com ha quedat, i que no  pugui arribar a emocionar-nos en un moment donat.  El fet de buscar dia a dia un so nou i diferent, farà que desenvolupem les qualitats artístiques que requereix el Disseny de So.

A vegades un Tècnic de So arriba a emocionar-se i plorar, després d’una mescla difícil i exitosa. Emocionar és un dels objectius principals de la nostra feina. L’objectiu és que la mescla d’un tema musical, ò un programa ben mesclat ens facin sentir orgullós i contents de com sona. ¿Qui després d’una mescla de so, l’endemà al escoltar-la, no s’ha emocionat content sabent el que ha costat i el esforç realitzat? . El Disseny de So treballa les emocions, i per això es considerat com un Art.

Tanmateix els Dissenyadors de So han de tenir tos els coneixements tècnics bàsics necessaris per desenvolupar aquesta tasca creativa. En resum només vull afegir que m’agrada gaudir  i passar-ho bé amb el treball de mesclar el so, malgrat  no  sempre aconseguim que sigui així de bonic.

En la meva pròpia experiència, vaig començar a estudiar electrònica amb la necessitat de que volia entendre com funcionen els aparells de so, taules de so, micròfons etc., i com connectar-los entre ells. Vaig treballar durant molts anys reparant aparells professionals de so, i evidentment coneixia com funcionaven i que feien ( així ho  creia), però no va ser fins que hem vaig posar a mesclar musiques i programes de TV en una taula de so professional, i en un  programa de televisió en directe, que se´m varen crear moltes preguntes, i  que moltes en un sentit diferent també hem faig avui.  A quin nivell posem uns efectes i una música, com equalitzar i quant comprimir, quin tipus de micròfon utilitzar, i  amb quins efectes de so podem mesclar, i moltes altres preguntes.     

El so i la tecnologia han evolucionat molt, però no els principis, i la base segueix essent la mateixa: escoltar, imaginar, investigar i crear un Dissenys de So.

Amb el pas dels anys els canvis tecnològics han creat eines molt potents per captar el so i mesclar el so, que ens donen possibilitats gairebé infinites de modificar el so, però el que no ha canviat es que, abans i ara, és que hem de tenir una idea de quin tipus de so ò de  Disseny de So volem, i com afectarà això a les nostre emocions, i això segurament no ho acabarem de  saber fins arribar a la pròpia mescla final del So.

Avui dia degut a les innombrables eines de Post-producció podem fer gairebé “mescles de so molt perfectes” tècnicament parlant, però la meva llarga experiència en la feina de mesclar programes de Televisió i músiques , m’ha fet veure i creurà que allò que anomenem una mescla de so  amb «nivells perfectes», auto anivellats amb Plugins  on tot s’escolta sense esforç i amb el mateix color de So, potser no és tant perfecte quan ho escoltem, i  no ens faci emocionar el més mínim. Amb ironia m’agrada dir que en algunes mescles tècnicament perfectes li falten irregularitats que les facin ser més creïbles. Les persones que parlen i canten, els músics que interpreten, i els efectes de so  tampoc són perfectes. En aquest sentit no podem aplicar una mescla automatitzada, sense el factor humà del intèrpret i del Tècnic de So , i amb la que probablement no podrem emocionar l’audiència, i on predomina el factor automàtic homogeneïtzador  d´un algoritme.

Quan es varen distribuir les primeres caixes de ritmes de percussió, es va veure que es podia interpretar qualsevol cançó, de forma “perfecta” a nivell de Tempo i interpretació de la base, partint de la partitura. Després es va veure necessari afegir petites irregularitats en el Tempo i el Ritme  per tal de que el so produït fora més humà i agradable. Malgrat la perfecció de les caixes de ritmes des de que es varen inventar, no hem deixat de veurà els intèrprets de percussió en estudis de gravació i al escenari dels millors concerts, donant aquest plus de factor humà.

Amb aquest sentit, soc amant dels programes Live, en directe, on molts petits matisos i problemes són inevitables, però  crec que això ens pot  donar més un tipus de so «fresc” i versemblant a la mescla. En un programa en directa com el darrer Festival de Eurovisió, malgrat tots els recursos inimaginables, també vaig   pogué observar coses que no varen anar prou bé, degut segurament a imprevistos, però  que fan que el programa sigui més creïble i més Live en aquest sentit.

La interpretació d´un tema musical malgrat sigui molt bona, és  diferent entre un dia i un altre. Els intèrprets saben que hi han dies bons i altres no tan bons. Amb els programes Live jo diria que passa de forma semblant i el Disseny de So també pot variar d’un dia per un altre.

Les màquines de mescla automàtica, locutors virtuals,  músiques amb mescles “perfectes” que  es puguin fer amb la IA , de moment no tenen aquest factor humà, i crec que mai arribaran a tenir-lo del tot. Espero no equivocar-me.

En algunes pel·lícules d´estrena,  on no han mancat ni diners, ni mitjans, ni temps,  no és estrany que el so s’acosti molt a una  mescla excessivament processada del Algoritme, on tot es deixa a les seves mans en una suposada perfecció i homogeneïtat i perfecció poc atractiva, que al cap i a la fi sembla poc real. Com que els Algoritmes, de moment, no tenen emocions,  la mescla pot arribar a ser reiterativa, massa coincident, freda, avorrida, i poc coherent.

Darrerament he mesclat el so d´un programa on la producció en directa està basada en el sistema de Software VMix, i es va plantejar des del començament que la mescla de So es podia fer de forma automatitzada com ho fan en altres programes. És pot fer i  és tècnicament possible. És més o menys factible, si totes les fonts de so abans s´han preajustat, però es molt probable i  malgrat totes les previsions, que ens apareixen coses que no estan previstes i provades, i tanmateix és probable que quedi una mescla sense “ànima”, ò amb “emocions algorítmiques”……….. que el sentit d´humor no defalleixi. Evidentment era una altre mescla molt estranya . Al final es va veure la necessitat de que les mescles de so les fes un tècnic de so.           

Un altre cosa que no s’estudia gaire, són els principis acústics i psicoacústics del so -l’emmascarament, atenuació, les reflexions sonores i altres- sense els quals no podrem fer una bona presa de so, i  que estan en moltes ocasions, en un excessiu desconeixement. Aquest estudi vol aportar més endavant, coneixements en quest sentit.

Cal per altre banda, conèixer que és una connexió d’Àudio per IP per treballar amb els aparells de so, però també com afecta la proximitat entre micròfons ò com s’emmascara un so, i com la fase acústica ens pot afectar. Tot compta i és imprescindible el seu coneixement.

El món de la televisió està canviant molt ràpidament, i per molts  joves a vegades el terme televisió queda antiquat i cadúc. Cada cop es consumeix mes continguts de plataformes OTT, de pagament per internet, i els canals de la TDT van reduint la seva  àrea d´influència  i audiència en benefici dels canals per Internet.

Amb el desenvolupament de nous sistemes de software com el VMIX i altres, es facilita que amb un relatiu reduït pressupost, moltes persones ò col·lectius puguin tenir accés al seu propi canal de TV a Internet, amb una cobertura més amplia comparada amb la TDT.  Aquests canals per internet  arriben amb més facilitat a l´audiència i sense limitacions legals i econòmiques que imposa la emissió per TDT. Tanmateix aquests mitjans depenen però d’una bona connexió d´internet; i ha altres factors com poden ser la saturació de les xarxes i manca de qualitat en algunes ocasions, i tenen per contra un cost superior per el consumidor (Connexions IP, i quotes de plataformes OTT,  controls d´audiència exhaustius, i algoritmes que intenten saber-ho tot de nosaltres i que volen condicionar el nostre consum).

En tot cas la producció Audiovisual a la Televisió, per la emissió en  TDT, crec que seguirà durant molt de temps, ja que és un marc molt més lliure, i  perquè els continguts segueixen utilitzant-se, encara  que es modifiquin alguns aspectes per adaptar-se a les xarxes. La Creació de les OT, ò plataformes de Streaming, fa que coexisteixin els dos sistemes, TDT i OT en la distribució i difusió de programes Audiovisuals. Crec que és imprescindible la coexistència dels dos sistemes , i crec cal donar una alternativa a un sistema únic  de IP que controla a un nivell massa alt tot el que veiem en les pantalles.

Espero que aquestes reflexions que tracten més del marc on ens movem els tècnics de so, i no pas dels aparells de so que utilitzem, puguin donar un visió diferent del treball del Disseny de So, que realitzem els Tècnics de So.